Mentre el món anglosaxó celebra Halloween amb disfresses i carbasses tallades, Catalunya manté viva una tradició més austera i recollida. La nit del 31 d'octubre, vigília de Tots Sants, les famílies catalanes es reuneixen al voltant d'un plat de castanyes torrades acabades d'obrir, panellets de pinyons recoberts d'ametlla, moniato cuit al forn, i una copa de moscatell o de mistela. Una nit per recordar els avantpassats, encarar els primers freds i celebrar el tomb del calendari cap a l'hivern.
L'origen documentat de la Castanyada es remunta al segle XVIII, lligat al toc de campanes per als difunts de la nit de Tots Sants. Es diu que els campaners, que havien d'estar tota la nit tocant a morts, menjaven castanyes per aguantar despierts. Els familiars dels difunts que feien vetlla també compartien aquesta tradició. Amb el temps, la pràctica es va estendre a totes les llars del país.
Què menjar (i en quin ordre)
El menú és sagrat i ha variat poc en dos segles. La seqüència típica:
- Castanyes torrades: el plat central. Es torren amb la pell, amb un tall fet amb ganivet, fins que es ressequen i es trenquen. Es mengen calentes, amb els dits.
- Moniato al forn: normalment l'acompanyament. Es cou sencer i s'obre amb la pell. Dolç i fumat.
- Panellets: rodonets dolços de pasta de massapà (ametlla + sucre + ou + patata), amb cobertes diverses. El més tradicional és el de pinyons, però també n'hi ha de coco, ametlla, taronja, xocolata.
- Moscatell o mistela: vi dolç servit a copa petita per acompanyar.
"La Castanyada és la festa més silenciosa de Catalunya. La que es viu portes endins, parlant baix, encenent espelmes."
— Joan Amades, Costumari CatalàLa Castanyera
Al carrer, la figura emblemàtica de la Castanyada és la castanyera: una dona gran amb davantal, mocador al cap i un fogonet portàtil on torra castanyes en paperets. Encara avui, durant les setmanes d'octubre i novembre, les castanyeres surten a les places i carrers de Barcelona, Sabadell, Manresa, Vic i de tantes altres ciutats. És una figura entranyable, popular i imprescindible per al calendari urbà català.
Tots Sants i Difunts
L'1 de novembre, dia de Tots Sants, era tradicionalment dia de visitar les tombes dels familiars als cementiris, deixar-hi crisantems i resar pels difunts. Tot i que aquesta pràctica s'ha anat diluint, encara és habitual veure cementiris molt visitats aquests dies. La festa de Difunts (2 de novembre) ja gairebé no es marca al calendari laboral, però queda com a memòria col·lectiva.
Castanyada o Halloween?
Des de finals dels anys 90, la Castanyada conviu amb Halloween. Les dues festes són compatibles, en realitat: una és reflexiva i familiar; l'altra, lúdica i pública. Però la Castanyada manté la seva força perquè és gastronòmicament única: ningú no menja panellets el 25 d'octubre o el 5 de novembre. Són exclusius d'aquesta nit.