L'origen de la Fira de Santa Llúcia es remunta al 13 de desembre del 1786, dia de la santa, quan els pagesos i artesans de les rodalies començaven a baixar a Barcelona per vendre pessebres, figures i ornaments nadalencs davant la Catedral. Des de llavors, la fira no ha deixat de celebrar-se ni un sol any, i és —probablement— la fira de Nadal més antiga d'Europa que encara conserva la seva ubicació original.
El nom ve de Santa Llúcia, advocada de la vista, que va patir martiri a Siracusa l'any 304. La seva festa, al desembre, marcava històricament l'arribada del solstici d'hivern (abans de la reforma gregoriana del calendari). Per als pagesos catalans, era el moment de baixar a la ciutat amb productes preparats al llarg de la tardor, principalment pessebres i ornaments per als pessebres familiars.
Què hi trobaràs
La fira reuneix unes 270 parades, totes amb productes nadalencs i artesanals. Els protagonistes són els mateixos que el primer dia del 1786:
- Pessebres i figures: el cor de la fira. Figures de fang pintades a mà, pessebres complets per al menjador, paisatges amb molsa, riuets, cabanes. Els artesans més veterans tenen llistes d'espera.
- Tions: el tronc nadalenc català. Des dels més senzills fins als més elaborats, amb caretes pintades, barretines i mantes. El tió no és un objecte: és un personatge.
- Caganers: figureta tradicional del pessebre que representa una persona acotxada fent les seves necessitats. Símbol de fertilitat per a l'any nou. Hi ha caganers clàssics i caganers contemporanis (de polítics, esportistes, famosos).
- Espelmes: de cera natural, amb formes i colors propis del Nadal. Per als llars amb llar de foc o per a la taula del 24.
- Verds nadalencs: grèvol, vesc, molsa, branques de pi. Per a decorar les llars i muntar pessebres.
- Instruments populars: ximbombes, panderetes, sacs de gemecs. Per a les nadales de la nit de Nadal.
"A Santa Llúcia, qui no compra el tió no té Nadal. Però qui no hi va a comprar-lo, encara menys."
— Frase popular barceloninaEl caganer, una particularitat catalana
El caganer és una figureta única al pessebre català (i, en menor mesura, valencià i mallorquí). Representa un personatge en acte de defecar, generalment situat en una zona discreta del pessebre. La tradició documentada arrenca al segle XVIII i té un rerefons antropològic: la dejecció humana adoba la terra per a l'any agrícola següent. És, per tant, símbol de fertilitat.
Des dels anys 80, els caganers contemporanis han esdevingut un fenomen comercial: cada any apareixen versions de futbolistes, polítics, cantants, presidents i papes. Es venen a tot el món com a record de Barcelona.
Quan visitar-la
La fira està oberta diàriament del 24 de novembre al 23 de desembre, generalment de 10:30 a 21:00 (amb pauses migdia segons paradistes). Els caps de setmana s'omple molt; per anar-hi amb tranquil·litat, és millor entre setmana al matí. Per Santa Llúcia (13 desembre) hi ha actes especials i música tradicional. L'última setmana hi ha rebaixes informals: els paradistes prefereixen liquidar abans de Nadal.