Cada agost, mentre la resta de Barcelona buida pel turisme massiu, el barri de Gràcia es transforma en un dels espais creatius més peculiars de la mediterrània. Durant una setmana, una vintena de carrers de l'antiga vila —avui barri integrat a la ciutat però amb identitat pròpia ferotge— competeixen en un concurs de decoracions on tot està fet a mà, amb materials reciclats, per les associacions de veïns que treballen tot l'any preparant-ho.
La Festa Major de Gràcia té el seu origen documentat al 1817, quan Gràcia era encara un municipi independent. La tradició dels carrers guarnits es consolida a finals del segle XIX, però és als anys 80 i 90 del segle XX quan adquireix la forma actual: una competició formal entre carrers, amb premis del jurat i del públic, i amb decoracions cada cop més espectaculars i polítiques.
Els carrers que competeixen
No tots els carrers de Gràcia es guarneixen. Hi participen una vintena cada any, però els clàssics inamovibles són:
- Carrer Verdi: sovint amb temàtiques surrealistes, ha guanyat el concurs múltiples vegades.
- Carrer Joan Blanques: dividit en tres trams (de Baix, de Mig, de Dalt) que competeixen entre si.
- Carrer Progrés: amb una de les associacions de veïns més veteranes i premiades.
- Carrer Llibertat: sempre amb propostes amb missatge social.
- Plaça del Diamant: el cor emocional del barri, on Mercè Rodoreda va situar la seva novel·la més coneguda.
- Carrer Mozart, Plaça de la Vila de Gràcia, Carrer Tordera... i una desena més.
"A Gràcia, la festa la fan els veïns. No hi ha cap empresa contractada, ni cap regidoria que dirigeixi: només mil voluntaris treballant tot l'any en un cobert."
— Associació de Veïns del Carrer VerdiMés que decoracions
El programa va molt més enllà del concurs de carrers. Cada nit hi ha concerts gratuïts a les places, balls de gegants i nans, sopars populars, sardanes, demostracions castelleres dels Castellers de la Vila de Gràcia, vermuts del barri i mostres de cultura tradicional. La Festa Major de Gràcia és, sobretot, una afirmació identitària: l'antiga vila reivindicant la seva singularitat dins la metròpoli.
Com viure-la
La festa s'aconsella viure-la al vespre, quan les decoracions estan il·luminades i els carrers es transformen en una passejada onírica. Hi ha rutes oficials, però la millor manera és perdre-s'hi, deixant que cada carrer et sorprengui. Atenció: el barri s'omple, no és apte per a qui busca tranquil·litat. Sí ho és, en canvi, per qui vol entendre com és una festa major catalana viva.