El 23 de juny al vespre, alguna cosa s'encén dins el país. Els carrers s'omplen de petards, les places col·loquen fogueres, les platges es preparen per a una revetlla que durarà fins a l'alba, i des d'algun poble dels Pirineus, una torxa acabada d'encendre al cim del Canigó comença a baixar de la mà en mà per repartir la flama a tots els focs de Catalunya. És el Sant Joan, possiblement la nit més antiga del calendari festiu català.
La festa té un origen pre-cristià, lligat al solstici d'estiu, el dia més llarg de l'any. Les cultures mediterrànies celebraven l'arribada plena de l'estiu amb foc, que purificava i protegia. El cristianisme va sobreposar la festa de Sant Joan Baptista (24 de juny), però mai no va aconseguir desbancar el component pagà: encara avui, el cor de la festa és el foc, no el sant.
La Flama del Canigó
Des del 1955, una tradició viva uneix Catalunya Nord i Sud: la Flama del Canigó. La nit del 22 al 23, un grup d'excursionistes apuja al cim del Canigó (2.785 m) i hi recull una flama que es manté encesa durant tot l'any al Castellet de Perpinyà. El 23 al matí, la flama davalla del cim i es reparteix en torxes que viatgen amb voluntaris fins a centenars de pobles de tot el país. A cada poble, la flama serveix per encendre la foguera de la nit.
- Origen 1955: idea del poeta Francesc Pujades i Pellicer.
- Recorregut: arriba a més de 300 municipis catalans cada any.
- Símbol: unió simbòlica de tot el territori de parla catalana.
"De foc i d'aigua va fer Déu el món, i de foc i aigua, també, els catalans van fer la nit de Sant Joan."
— Joan Amades, Costumari CatalàEl programa típic de la nit
El ritu varia poc d'un poble a un altre. Acostuma a seguir aquesta seqüència:
- Recepció de la Flama: a la plaça del poble, sovint amb autoritats i sardanes.
- Encesa de la foguera: al voltant de les 21–22h. Foguera comunitària amb troncs i mobles vells.
- Coca de Sant Joan: dolça (amb fruita confitada i pinyons) o salada (amb pernil i embotit), acompanyada de cava o moscatell.
- Petards i traques: a la plaça i als balcons. Vigilar amb els animals i els nadons.
- Revetlla: ball, música, sopar popular o particular fins ben entrada la matinada.
- Bany de matinada: a les zones costaneres, banyar-se al mar al moment exacte de l'alba (al voltant de les 6h) és tradició que porta salut tot l'any.
Sant Joan a la costa
A la costa catalana, la festa pren una dimensió diferent. Les platges de Barcelona, el Maresme, la Costa Brava i el Delta de l'Ebre s'omplen de joves i no tan joves que arriben al vespre amb cassettes, neveres, llenya per a fogueres improvisades i mantes per dormir a la sorra. La Barceloneta, el Bogatell, Calella, la Pineda, l'Estartit: cada platja té el seu propi caràcter. Cal portar bosses per recollir, és respecte amb el mar.