El 23 d'abril Catalunya esdevé un immens passeig literari. Llibreries i floristeries surten al carrer, els autors signen exemplars sota para-sols improvisats, parelles intercanvien una rosa per un llibre, i la Rambla de Barcelona —com cent ramblas i carrers majors arreu del país— es converteix en un riu lent de gent que llegeix, mira i compra. És, probablement, la diada que millor expressa l'esperit català: cultura popular, amor pels llibres i celebració de la primavera.
La festa té un origen doble. Per una banda, la veneració medieval a Sant Jordi, patró de Catalunya des del 1456, quan les Corts catalanes el van adoptar com a sant patró del país. Per l'altra, la Diada del Llibre, instituïda el 1926 i traslladada al 23 d'abril el 1930 per coincidir amb la mort de Cervantes i de Shakespeare. Dues tradicions que es van fonent al llarg del segle XX fins esdevenir indissociables.
La llegenda
Conta la tradició que un drac terrible amenaçava la ciutat de Montblanc i exigia un tribut humà diari. Quan li va tocar el torn a la princesa, va aparèixer Sant Jordi, cavaller cristià, que va clavar la llança al drac. De la sang del drac vessada al terra va brotar un roser de roses vermelles. El cavaller va arrencar la més bonica i la va lliurar a la princesa.
D'aquí ve el gest fundacional: a Catalunya, l'enamorat regala una rosa vermella a la seva estimada el dia de Sant Jordi. La tradició del llibre va arribar més tard, però es va integrar a la festa amb una naturalitat que avui sembla immemorial.
"A la Catalunya del 23 d'abril, els llibres es venen al carrer com es venen els tomàquets al juliol. És l'única diada literària del món que també és una festa popular."
— Tradició recollida per diversos cronistes catalansCom es viu Sant Jordi
Tot i no ser dia festiu, la diada té un ritme propi i una geografia molt clara:
- Les rambles literàries: la Rambla de Barcelona, el Passeig de Gràcia, la Rambla de Vic, la de Reus, la de Lleida, la del Carme a Lleida, els carrers majors de tots els pobles. Paradetes de llibreries i floristeries.
- Signatures d'autors: a peu de paradeta, els escriptors signen exemplars. Les fileres més llargues sovint indiquen els best-sellers del moment.
- Sardanes i música: a la plaça de Sant Jaume de Barcelona i a moltes places del país.
- El Palau de la Generalitat obert: és un dels tres dies a l'any en què el palau s'obre al públic, decorat amb roses vermelles al pati gòtic.
- Lectures continuades: maratons de 24 hores llegint el Tirant lo Blanc, el Quixot o l'Odissea a diferents biblioteques i ateneus.
La rosa i el llibre, símbols
La rosa que es regala tradicionalment és vermella, amb una espiga de blat (símbol de la fertilitat de la primavera) i un llaç amb els colors de la senyera. El llibre, en català sempre que sigui possible, marca la jornada per al sector editorial: és el dia de l'any que més s'hi ven, fins i tot més que les setmanes de Nadal.
El Sant Jordi modern
Des dels anys 90, la festa s'ha estès al món editorial internacional. L'any 1995, la UNESCO va instituir el 23 d'abril com a Dia Mundial del Llibre, inspirat directament en la Diada catalana. És una de les poques tradicions catalanes amb projecció universal: avui es celebra a desenes de països, però només a Catalunya manté la conjunció original de patró, llegenda, llibre i rosa.
Si vols viure'l al màxim, l'app Traiecta et localitza les paradetes i les signatures més properes el matí del 23. I, com diuen els veterans del sector: per molts llibres que comprem, sempre n'hi haurà un que no podrem trobar. Cosa de Sant Jordi.
